ï»ż RĂ dio Estel
ï»ż





PĂ gines que m'han corprĂšs

Dia d'emissiĂł: Fi de temporada
Horari:
Tipus de programa: Divulgatiu

DescripciĂł: PĂ gines que m'han corprĂšs no Ă©s un programa sobre llibres, sinĂł un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres sĂłn capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui Ă©s l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un barĂł? És catalĂ ? CastellĂ ? AnglĂšs? De l’actualitat? Un autor clĂ ssic? 


A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissiĂł acompanyats de la selecciĂł de frases que ha comentat la Teresa. El programa tĂ© un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pĂ gines que a vosaltres us hagin corprĂšs i la Teresa en triarĂ  una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a mĂ xim de 2 pĂ gines del llibre (mĂ xim 3.000 carĂ cters).

DirecciĂł: Teresa Forcades
RedacciĂł:
PresentaciĂł: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20180124-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 20

La tasca principal que tenim Ă©s per a cadascĂș la seva conducta; [i Ă©s per aixĂČ que som aquĂ­.] AixĂ­ com qui oblidĂ©s de viure bĂ© i santament, i pensĂ©s quitar-se del seu deure encaminant-hi i educant-hi els altres, seria un ximple; aixĂ­ mateix qui abandona en allĂČ que el concerneix el viure sanament i alegre per a consagrar-se al proĂŻsme, pren al meu parer un partit dolent i desnaturat.

Jo no vull que es refusin als cĂ rrecs que hom assumeix l’atenciĂł, els passos, les paraules, i la suor i la sang en cas de necessitat: non ipse pro charis amicis / Aut patria timidus perire [Jo mateix no dubtaria pas a morir pels meus amics i per la pĂ tria; Horaci, Odes, IV, IX, 51]. PerĂČ que es donin en prĂšstec i accidentalment, amb l’esperit que es mantĂ© sempre tranquil i sĂ , no sense acciĂł, sinĂł sense sofriment, sense passiĂł. L’actuar simplement li costa tan poc, que actua Ă dhuc mentre dorm. PerĂČ cal donar-li el moviment amb mesura; car el cos rep els cĂ rrecs que li posen al damunt tal com sĂłn; l’esperit els estĂ©n i els afeixuga sovint a costa d’ell, donant-los la mesura que li sembla bĂ©. Hom fa coses iguals amb esforços diferents i amb diferent aplicaciĂł de la voluntat. Una cosa va bĂ© sense l’altra. En efecte, Âżquanta gent s’aventuren cada dia en guerres que no els importen res, i s’aclaparen amb els perills de les batalles, la pĂšrdua de les quals no pertorbarĂ  llur proper son? Un tal, a casa seva, lluny d’aquest perill que no hauria gosat mai considerar, s’apassiona mĂ©s pel desenllaç d’aquesta guerra i hi tĂ© l’ànima mĂ©s turmentada que no pas el soldat que hi esmerça la seva sang i la seva vida. Jo he pogut ocupar-me dels cĂ rrecs pĂșblics sense allunyar-me de mi mateix el gruix d’una ungla, [i donant-me als altres sense llevar-me a mi mateix.]

Aquesta aspresa i violĂšncia del desig obstaculitza mĂ©s que no serveix la marxa d’allĂČ que emprenem, ens omple d’impaciĂšncia envers els esdeveniments o contraris o tardans, i d’agresa i de sospita envers la gent amb la qual tractem. No conduĂŻm mai bĂ© l’afer pel qual som posseĂŻts i conduĂŻts: [male cuncta ministrat Impetus; La passiĂł Ă©s sempre un mal guia; Estaci, Tebaida, X, 704, citat per Justus Lipsius, IX, 51]. Qui no consagra mĂ©s que el seu judici i la seva habilitat, procedeix amb mĂ©s alegria: fingeix, plega, ho difereix tot a la seva comoditat, segons la necessitat de les circumstĂ ncies; erra el fitĂł, sense turmentar-se i afligir-se, disposat i intacte per a una nova empresa; avança sempre amb la brida a la mĂ . En qui se sent embriagat per aquesta voluntat violenta i tirĂ nica s’hi nota necessĂ riament molta imprudĂšncia i injustĂ­cia; la impetuositat del seu desig l’arrossega; sĂłn impulsos temeraris i, si la fortuna no hi presta molta ajuda, de poc fruit. La filosofia vol que en el cĂ stig de les ofenses rebudes, hi evitem la cĂČlera: no pas perquĂš la venjança sigui menor, sinĂł, al contrari, perquĂš colpeixi millor i sigui mĂ©s greu; i li sembla que aquella impetuositat Ă©s una trava per a aquest fi. [No sols la cĂČlera pertorba, sinĂł que per ella mateixa cansa tambĂ© els braços dels qui castiguen. Aquest foc atordeix i consumeix llur força.] Com en la precipitaciĂł, festinatio tarda est, [la precipitaciĂł retarda / Curci Ruf, De rebus gestis Alexandri Magni, IX, IX, 12], l’acuitament es fa a ell mateix la traveta, s’entrebanca i s’atura. [Ipsa se velocitas implicat; La pressa s’entrebanca ella mateixa; SĂšneca, EpĂ­stoles, 44]. Per exemple, segons allĂČ que veig en l’Ășs corrent, la cupiditat no troba mĂ©s gran entrebanc que ella mateixa: com mĂ©s tibant i vigorosa Ă©s, menys fecunda Ă©s. Habitualment atrapa mĂ©s promptament les riqueses si s’oculta rera una mĂ scara de liberalitat.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. AIXÍ COM QUI OBLIDÉS DE VIURE BÉ I SANTAMENT, I PENSÉS QUITAR-SE DEL SEU DEURE ENCAMINANT-HI I EDUCANT-HI ELS ALTRES, SERIA UN XIMPLE; AIXÍ MATEIX QUI ABANDONA EN ALLÒ QUE EL CONCERNEIX EL VIURE SANAMENT I ALEGRE PER A CONSAGRAR-SE AL PROÏSME, PREN AL MEU PARER UN PARTIT DOLENT I DESNATURAT.

2. PERÒ CAL DONAR-LI EL MOVIMENT AMB MESURA; CAR EL COS REP ELS CÀRRECS QUE LI POSEN AL DAMUNT TAL COM SÓN; L’ESPERIT ELS ESTÉN I ELS AFEIXUGA SOVINT A COSTA D’ELL, DONANT-LOS LA MESURA QUE LI SEMBLA BÉ.

3. NO CONDUÏM MAI BÉ L’AFER PEL QUAL SOM POSSEÏTS I CONDUÏTS.

4. NO SOLS LA CÒLERA PERTORBA, SINÓ QUE PER ELLA MATEIXA CANSA TAMBÉ ELS BRAÇOS DELS QUI CASTIGUEN. AQUEST FOC ATORDEIX I CONSUMEIX LLUR FORÇA.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjĂ  d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pĂ gines que t’han corprĂšs. El text que envĂŻis ha de ser en catalĂ  i ha de tenir un mĂ xim de 3.000 carĂ cters. Cal que indiquis l’autor, el tĂ­tol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui catalĂ , l’editorial, l’any d’ediciĂł i tambĂ© el nĂșmero de les pĂ gines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triarĂ© un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
PoblaciĂł
Comentari




TORNAR ACTUAL