Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Fi de temporada
Horari:
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20171220-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 15

Puc ben dir que mai no vaig tornar de buit sempre que vaig buscar Déu enmig de l’angoixa i de la necessitat. Amb això està ja infinitament dit, i altrament no puc ni m’és llegut dir res més. Tan important com fou per a mi tota experiència en aquells moments crítics, tant més inversemblant, anodina i opaca n’esdevindria ara la relació si volgués adduir-hi tot de casos concrets. Com em feia feliç que innombrables petits esdeveniments m’encertissin, amb la mateixa seguretat que la respiració és senyal de vida, que jo no em trobava sense Déu al món! Ell era vora meu, jo era davant seu. Això és el que, amb premeditada omissió de tot llenguatge teològic, puc dir ara amb gran veritat.

Com hauria desitjat d’estar-me també llavors de qualsevol sistema! Però ¿qui hi ha que pervingui d’hora a la felicitat de ser conscient de si mateix en la seva pròpia identitat sense la presència de formes estranyes? A mi m’importava la meva salvació, i molt. Modestament vaig posar la meva confiança en un prestigi forà; vaig lliurar-me per complet al sistema de conversió de la ciutat de Halle, i no hi hagué manera que el meu caràcter s’hi emmotllés.

Segons les ensenyances d’aquest sistema la transformació del cor ha de començar per un pregon esfereïment davant del pecat; en aquest destret el cor ha d’acabar reconeixent més tard o més d’hora el càstig de què s’ha fet creditor i tastar així el gust liminar de l’infern, que és el que amarga el delit de pecar. A l’últim hom percep una notable asseguració de la gràcia, la qual, tanmateix, s’amaga sovint al llarg d’aquest procés, i cal llavors tornar-la a buscar amb fervor.

Tot això, en el meu cas, no s’esqueia ni molt ni gaire. Si jo cercava Déu sincerament, ell es feia trobadís i no em retreia res de les coses passades. Jo reparava prou bé en acabat on m’havia mostrat indigna i sabia, així mateix, on continuava mostrant-m’hi; però la reconeixença de la meva falta era feta sense gens de por. Ni per un moment vaig tenir terror de l’infern; la mateixa idea d’un mal esperit i d’un indret de càstig i de turment no podia trobar en absolut cap lloc en el cercle dels meus pensaments. Considerava ja tan infelices les persones que vivien sense Déu, i els cor de les quals és tancat a tota confiança i a tot amor envers l’invisible, que un infern i unes penes corporals externes em semblava que foren per a elles més aviat una prometença de mitigació que no pas una amenaça d’enduriment del càstig. M’era dat de veure en aquest món només persones que covaven en llur pit sentiments odiosos, que es negaven a la bonesa de qualsevol mena i que es volien imposar a si mateixes i als altres la dolenteria, que s’estimaven més de tancar els ulls de dia nomes per tal de poder afirmar que el sol no emetia de si cap claror.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1 PUC BEN DIR QUE MAI NO VAIG TORNAR DE BUIT SEMPRE QUE VAIG BUSCAR DÉU ENMIG DE L’ANGOIXA I DE LA NECESSITAT.

2. PERÒ ¿QUI HI HA QUE PERVINGUI D’HORA A LA FELICITAT DE SER CONSCIENT DE SI MATEIX EN LA SEVA PRÒPIA IDENTITAT SENSE LA PRESÈNCIA DE FORMES ESTRANYES?

3. NI PER UN MOMENT VAIG TENIR TERROR DE L’INFERN; LA MATEIXA IDEA D’UN MAL ESPERIT I D’UN INDRET DE CÀSTIG I DE TURMENT NO PODIA TROBAR EN ABSOLUT CAP LLOC EN EL CERCLE DELS MEUS PENSAMENTS.

4. (...) QUE S’ESTIMAVEN MÉS DE TANCAR ELS ULLS DE DIA NOMES PER TAL DE PODER AFIRMAR QUE EL SOL NO EMETIA DE SI CAP CLAROR.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL