ï»ż RĂ dio Estel
ï»ż





PĂ gines que m'han corprĂšs

Dia d'emissiĂł: Fi de temporada
Horari:
Tipus de programa: Divulgatiu

DescripciĂł: PĂ gines que m'han corprĂšs no Ă©s un programa sobre llibres, sinĂł un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres sĂłn capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui Ă©s l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un barĂł? És catalĂ ? CastellĂ ? AnglĂšs? De l’actualitat? Un autor clĂ ssic? 


A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissiĂł acompanyats de la selecciĂł de frases que ha comentat la Teresa. El programa tĂ© un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pĂ gines que a vosaltres us hagin corprĂšs i la Teresa en triarĂ  una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a mĂ xim de 2 pĂ gines del llibre (mĂ xim 3.000 carĂ cters).

DirecciĂł: Teresa Forcades
RedacciĂł:
PresentaciĂł: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20180110-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 18

Per fi arribĂ  el dia en que els plans de Boladeneu ja estaven enllestits. A l’Assemblea del segĂŒent diumenge s’havia de posar a votaciĂł si s’havia de començar, o no, la construcciĂł del MolĂ­ de Vent. Quan els animals foren reunits a la pallissa gran, Boladeneu s’alçà i, malgrat les interrupcions dels xais, exposĂ  les seves raons advocant per l’edificaciĂł del MolĂ­. NapoleĂł s’alçà per replicar. DiguĂ© pausadament que el MolĂ­ era una bestiesa, aconsellĂ  que ningĂș no hi votĂ©s a favor i tornĂ  a seure tot seguit. Havia parlat trenta segons escassos i semblava com si tant se li’n donĂ©s de l’efecte que haguĂ©s produĂŻt. Boladeneu, alçant-se d’un bot, fĂ©u callar els xais, que ja belaven una altra vegada, i esclatĂ  en una apologia apassionada a favor del MolĂ­ de Vent. Fins llavors els animals havien estat dividits semblantment en les seves simpaties, perĂČ en un moment l’eloqĂŒĂšncia de Boladeneu se’ls enduguĂ©. Amb brillants frases pintĂ  una visiĂł del Mas dels Animals, tal com seria quan es poguessin treure del damunt el pes del sĂČrdid treball. La seva imaginaciĂł havia volat mĂ©s enllĂ  de les trituradores de palla i llescadores de bleda-raves. L’electricitat, deia, podria fer anar rasclets, mĂ quines de batre, arades, segadores, garbelladores, a mĂ©s de proveir cada estable i galliner amb la seva llum elĂšctrica, aigua calenta i freda i una estufa. Quan acabĂ  de parlar, ja no es dubtava pas a quina banda anirien a parar els vots. PerĂČ, just en aquell moment, NapoleĂł s’alçà i, dirigint una sinistra mirada de reĂŒll a Boladeneu, llançà un grinyol molt agut, com ningĂș no li n’havia sentit mai cap.

Llavors, se sentĂ­ al defora un terrible aldarull de lladrucs, i nou enormes gossos, amb collars d’aram reblat, saltaren dins la pallissa. Corregueren de dret a Boladeneu, que d’un bot fugĂ­ del seu lloc, amb el temps just per a salvar-se de les seves dentegades. En un moment traspassĂ  la porta i els gossos es llançaren al seu darrera. Tots els animals s’apilotaren a la porta a contemplar la caça, massa sorpresos i espaordits per a dir res. Amb els gossos als talons, Boladeneu fugia pel prat gran que duia a la carretera. CorreguĂ© com nomĂ©s un porc pot fer-ho, de sobte relliscĂ  i va semblar que ja el tenien. PerĂČ s’aixecĂ  altre cop corrent mĂ©s de pressa que mai, amb els gossos guanyant terreny darrera seu. Un d’ells va estar a punt de clavar-li les dents a la cua, perĂČ aleshores, fent un esforç suprem, i per molts pocs centĂ­metres de marge, s’esmunyĂ­ per un forat de la tanca i ja no el veieren mĂ©s.

Muts i esfereĂŻts, els animals s’arrauliren cap a dins de la pallissa. En un moment, els gossos tornaren a grans gambades. NingĂș no podia explicar-se d’on havien pogut sortir aquelles bĂšsties, perĂČ aviat s’aclarĂ­ la cosa: eren els cadells que NapoleĂł havia arrencat de les seves mares i havia pujat pel seu compte. Encara que no estaven plenament desenrotllats, eren uns gossos enormes i amb ferotge aparença de llops. Sempre voltaven estretament NapoleĂł i, cosa curiosa, li remenaven la cua, de la mateixa manera que els altres gossos ho solien fer a Mr. Jones.

NapoleĂł amb els gossos al darrera, pujĂ  a la plataforma des d’on el vell Patriarca havia pronunciat el seu histĂČric discurs. FĂ©u saber que d’ara endavant les Assemblees dels diumenges al matĂ­ s’havien acabat. Ja no calien, va dir, i feien perdre el temps. En el futur tots els assumptes referents al govern del Mas serien resolts per un ComitĂš especial de porcs, que ell mateix presidiria.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. AMB BRILLANTS FRASES PINTÀ UNA VISIÓ DEL MAS DELS ANIMALS, TAL COM SERIA QUAN ES POGUESSIN TREURE DEL DAMUNT EL PES DEL SÒRDID TREBALL.

2. PERÒ, JUST EN AQUELL MOMENT, NAPOLEÓ S’ALÇÀ I, DIRIGINT UNA SINISTRA MIRADA DE REÜLL A BOLADENEU, LLANÇÀ UN GRINYOL MOLT AGUT, COM NINGÚ NO LI N’HAVIA SENTIT MAI CAP.

3. TOTS ELS ANIMALS S’APILOTAREN A LA PORTA A CONTEMPLAR LA CAÇA, MASSA SORPRESOS I ESPAORDITS PER A DIR RES.

4. FÉU SABER QUE D’ARA ENDAVANT LES ASSEMBLEES DELS DIUMENGES AL MATÍ S’HAVIEN ACABAT.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjĂ  d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pĂ gines que t’han corprĂšs. El text que envĂŻis ha de ser en catalĂ  i ha de tenir un mĂ xim de 3.000 carĂ cters. Cal que indiquis l’autor, el tĂ­tol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui catalĂ , l’editorial, l’any d’ediciĂł i tambĂ© el nĂșmero de les pĂ gines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triarĂ© un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
PoblaciĂł
Comentari




TORNAR ACTUAL