Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190522-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 64

I, tot d’un cop, la lluna sorgí a través de la fina boira funeral i era d’un color carmesí. I els meus ulls van caure damunt d’una enorme roca grisa, dreta al marge del riu i il·luminada per la claror de la lluna. I la roca era grisa i sinistra i alta, i la roca era grisa. Damunt del seu front hi havia caràcters gravats a la pedra; i vaig caminar a través de l’aiguamoll dels nenúfars fins que vaig arribar prop del marge, per tal de llegir els caràcters de damunt la pedra. Però no vaig poder-los desxifrar. I jo me’n tornava a l’aiguamoll, quan la lluna lluí amb una vermellor més viva, cap als caràcters; aquests caràcters eren: Desolació.

I vaig mirar amunt, i hi havia un home dalt del cim de la roca i em vaig amagar entre els nenúfars per tal d’espiar les accions de l’home. I l’home era d’una forma alta i majestuosa, i anava embolcat dels muscles fins als peus amb la toga de l’antiga Roma. I els contorns de la seva figura eren indistints, però les seves faccions eren les faccions d’una divinitat; perquè el mantell de la nit i de la boira i de la lluna i de la rosada havia mig descobert les faccions del seu rostre. I el seu front era elevat i pensívol i el seu ull esverat per l’ànsia; i en les poques arrugues de la seva galta vaig llegir les faules de la tristesa i la fatiga i el fàstic de la humanitat i un gran deler de solitud.

I l’home s’assegué dalt de la roca i decantà el cap sobre la mà i mirà a l’entorn de la desolació. Mirà cap avall la malesa inquieta i més amunt els enormes arbres primitius, i per damunt de tot el cel ple de cruixidera i la lluna carmesina. I jo m’estava arraulit a sopluig dels nenúfars i observava les accions de l’home. I l’home tremolava en la solitud; però la nit avançava, i ell seia dalt de la roca.

I l’home apartà la seva mirada del cel i guaità cap al malenconiós riu Zaire i cap a les grogues aigües funerals i cap a les pàl·lides legions dels nenúfars i la remor que sortia d’ells. I jo m’estava arraulit sota el meu cobert i obsevava les accions de l’home. I l’home tremolava de solitud; però la nit avançava i ell seia dalt la roca.

Aleshores vaig davallar cap a dins els recers de l’aiguamoll i vaig caminar per entremig de la feresteguesa dels nenúfars i vaig cridar els hipopòtams que habiten entre els fangars dins els recers de l’aiguamoll. I els hipopòtams sentiren la meva crida i vingueren, amb els behemoths, fins al peu de la roca, i bramularen fortament i espantosament sota la lluna. I jo m’estava arraulit sota el meu cobert i observava les accions de l’home; però la nit avançava i ell seia dalt de la roca.

Aleshores jo vaig maleir els elements amb la maledicció del tumult; i una esfereïdora tempesta es congrià al cel, on suara no hi havia hagut cap vent. I el cel esdevingué lívid amb la violència de la tempesta, i la pluja batia contra el cap de l’home, i les ones del riu sobreeixien, i el riu turmentat saltava en escuma, i els nenúfars xisclaven dins llurs jaços, i la selva s’esmicolava al vent, i el tro rodolava, i el llamp queia, i la roca brandava fins als seus fonaments. I jo m’estava arraulit sota el meu cobert i observava les accions de l’home. I l’home tremolava en la solitud; però la nit avançava i ell seia dalt la roca.

Aleshores jo em vaig enfellonir i vaig maleir, amb la maledicció del silenci, el riu i els nenúfars i el vent i la seva i el cel i el tro i els sospirs dels nenúfars. Tot fou sobtat per la maledicció, i va callar. I la lluna cessà d’enfilar-se pel seu treballós camí cap al cel, i el tro expirà, i el llampec no s’encengué, i els núvols penjaren immòbils, i les aigües tornaren a llur nivell i hi restaren, i els arbres cessaren de brandar, i els nenúfars no sospiraren més, i ja no se sentí més el murmuri que sortia d’entre ells, ni cap ombra de so en tot el vast desert sense límits. I jo vaig mirar els caràcters de la roca i estaven canviats; i els caràcters eren: Silenci.

I els meus ulls caigueren sobre el semblant de l’home, i el seu semblant era pàl·lid de terror. I, apressadament, ell aixecà el seu cap de la seva mà i es redreçà dalt la roca i escoltà. Però no hi havia cap veu en tot el vast desert sense límits, i els caràcters damunt la roca eren: Silenci. I l’home s’estremí i girà el cap i fugí lluny, lluny, precipitadament, de manera que no el vaig veure mai més.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. I LA ROCA ERA GRISA I SINISTRA I ALTA, I LA ROCA ERA GRISA.

2. I EN LES POQUES ARRUGUES DE LA SEVA GALTA VAIG LLEGIR LES FAULES DE LA TRISTESA I LA FATIGA I EL FÀSTIC DE LA HUMANITAT I UN GRAN DELER DE SOLITUD.

3. I JO M’ESTAVA ARRAULIT SOTA EL MEU COBERT I OBSERVAVA LES ACCIONS DE L’HOME. I L’HOME TREMOLAVA EN LA SOLITUD; PERÒ LA NIT AVANÇAVA I ELL SEIA DALT LA ROCA.

4. I ELS MEUS ULLS CAIGUEREN SOBRE EL SEMBLANT DE L’HOME, I EL SEU SEMBLANT ERA PÀL·LID DE TERROR.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari
He llegit i accepto els termes legals




HISTORIAL

8 de maig 2019
10 d' abril 2019
20 de març 2019
13 de març 2019
13 de febrer 2019
6 de febrer 2019
23 de gener 2019
16 de gener 2019
2 de gener 2019
26 de desembre 2018
12 de desembre 2018
5 de desembre 2018
28 de novembre 2018
21 de novembre 2018
14 de novembre 2018
7 de novembre 2018
31 d'octubre 2018
17 d'octubre 2018
10 d'octubre 2018
3 d'octubre 2018
26 de setembre 2018
19 de setembre 2018
12 de setembre 2018
05 de setembre 2018
20 de juny 2018
13 de juny 2018
6 de juny 2018
30 de maig 2018
23 de maig 2018
16 de maig 2018
2 de maig 2018
25 d'abril 2018
18 d'abril 2018
11 d'abril 2018
4 d'abril 2018
28 de març 2018
21 de març 2018
14 de març 2018
7 de març 2018
21 de febrer 2018
14 de febrer 2018
31 de gener 2018
24 de gener 2018
17 de gener 2018
10 de gener 2018
3 de gener 2018
27 de desembre 2017
20 de desembre 2017
13 de desembre 2017
6 de desembre 2017
29 de novembre 2017
22 de novembre 2017
15 de novembre 2017
1 de novembre 2017
25 d'octubre 2017
18 d'octubre 2017
11 d'octubre 2017
4 d'octubre 2017
27 de setembre 2017
20 de setembre 2017
13 de setembre 2017
6 de setembre 2017