Ràdio Estel
A Catalunya, només una de cada 400 herències contenien llegats solidaris l'any 2018
SOLIDARITAT 
"La gent percep que el llegat solidari és complicat; cal informar"
Lali Oliver (Fundació Pere Tarrés), en conversa amb María Elba Rojas i Eduardo Pobes, defensa "un compromís que es perpetua en el temps"
@IgnasiMiranda 27/11/2019

El notari Eduardo Pobes, l'advocada experta en herències María Elba Rojas i la responsable de captació de fons de la Fundació Pere Tarrés Lali Oliver han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la solidaritat entesa com una inversió de futur més enllà de la pròpia vida, una qüestió poc analitzada fins ara però que té molta importància social i jurídica i que es reflecteix en les herències i els llegats que les persones poden deixar amb aquesta finalitat.  Rojas ha destacat que "els llegats no es pressuposen mai, sinó que és imprescindible deixar-ho tot reflectit al testament o en una memòria complementària, però sempre identificant el destinatari d'aquest llegat". La lletrada ha revelat que "la gent pensa cada vegada més a deixar les seves propietats a organitzacions humanitàries, a infància, a gent maltractada o a persones sense recursos que venen de fora". En aquesta línia, ha comentat que "hi ha herències de molts diners a partir de les quals es pregunta a quí es poden regalar, sobretot quan no hi ha parents o s'han trencat relacions familiars". Rojas ha dit, a més, que "a Barcelona moltes persones viuen soles i no han fet ni tan sols testament". I ha aclarit que "el llegat solidari no és pròpiament una qüestió jurídica, sinó que forma part de la voluntat d'ajudar els altres, perquè de llegats, n'hi ha molts, com ara d'usdefruit, de diners, de pensions o altres, però no pas solidari".

Per la seva banda, Lali Oliver ha comentat que, "ara fa un any i mig, la Fundació Pere Tarrés va plantejar-se l'opció d'informar sobre el llegat solidari com una via de col·laboració". A més, ha dit que, "com a entitat social, té una base de donants que ajuden a desenvolupar tots els projectes a benefici de la infància vulnerable, cosa que s'ha compartit amb altres organitzacions". Ha afegit que la fundació "va informar els seus donants, a través d'un tríptic, sobre una forma de col·laboració, que és fer que el propi compromís amb una entitat social es perpetuï en el temps". La dirigent de la Pere Tarrés ha destacat, en un altre moment, que l'entitat ha analitzat "un estudi de l'any 2017 segons el qual un 12 per cent dels espanyols col·laboren en vida amb una entitat social de forma recurrent, però només un 1 per cent fan testament solidari". Lali Oliver també ha lamentat que "sovint la gent percep el llegat solidari com una cosa complicada, però cal informar-ne perquè, quan es feia, l'interès pujava al 35 per cent". Finalment, ha recordat que "la Fundació Pere Tarrés va rebre, ara fa uns quants anys, la cessió d'un immoble perquè el difunt havia deixat en el testament la voluntat que aquell espai es destinés a activitats amb infants, i així s'ha canalitzat".

Eduardo Pobes ha comentat que, per fer testament, "només cal contactar amb una notaria o amb un despatx d'advocats especialitzat". Igualment ha explicat que "primer els notaris demanen les dades personals amb totes les circumstàncies que afecten el contingut del testament i, després, s'escolta la voluntat del testador per reflectir-la en el document, que és essencialment revocable". El notari ha assegurat que "el testament és com un rellotge, perquè qualsevol modificació ha de ser revisada per un professional".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 27 de novembre.

Per exemple, aquest capítol va suposar el 22,81 per cent dels ingressos de les 10 Càritas diocesanes amb seu a Catalunya l’any 2018, gairebé 9 milions 800.000 euros. D’altra banda, segons el Col·legi de Notaris de Catalunya, es van recollir l’any passat 206 llegats solidaris, amb una xifra total de més de 76 milions i mig d’euros, de la qual més de la meitat, el 57 per cent dels testaments i un 69 sobre l’import total, es van destinar a institucions de l’Església catòlica. Més enllà de les dades, ens trobem davant d’una expressió de solidaritat que s’enforteix amb una garantia afegida, que és la del compromís de respectar la voluntat del qui fa la donació. 

A més, aquest gest no és nou, perquè ja està provat històricament des de l’Edat Mitjana amb molts testaments que incloïen llegats amb finalitats benèfiques, destinats principalment a l’assistència dels més desvalguts. A Barcelona, per exemple, la Pia Almoina i sis hospitals més ja es van crear gràcies a aquests llegats durant els segles XII i XIII. La capacitat de decidir és àmplia, perquè tothom pot destinar l’herència i el llegat a una entitat, a un projecte o a finalitats concretes dins un col·lectiu. En tot aquest tema, en definitiva, hi ha un camí molt llarg per recórrer, sobretot tenint en compte que, l’any passat a Catalunya, només una de cada 400 herències contenien llegats solidaris. Donar una part del propi patrimoni a finalitats benèfiques, per exemple a Càritas o a altres entitats que canalitzen aquestes causes, engrandeix tot el capital social que tenim per equilibrar la distribució de recursos i també per atacar les arrels de la pobresa.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET