El Primer Pla d’aquesta setmana el dediquem al
pessebre, la representació del naixement de Jesús, que avui perviu amb
transformacions enmig d’una societat secularitzada i sovint ignorant d’allò que
celebra.
El pessebre tradicional, amb les muntanyes de
suro, el riu de paper de plata o de vidre, els grapats de molsa fins i tot els
arbres i les plantes és talment un bocí de creació a la llar o a la parròquia
que és, pròpiament la casa de l’església, la llar de la comunitat. En un temps
en què creix la sensibilitat per preservar la natura com a casa comuna, el
paisatge proper del pessebre esdevé un recordatori temporal d’aquesta
necessària sensibilització.
I el pessebre pot esdevenir talment un altar
domèstic, un indret on la família es reuneix a admirar els petits detalls, a
cantar nadales, a recitar poemes o a pregar. En les figuretes del pessebre hi
ha un missatge per a totes les edats: els pastors, marginats del seu temps,
però oberts als senyals del cel, el pescador atent al curs del riu de la vida,
la noia que porta la gerra i el pa de l’eucaristia, els mags que són els savis
que cerquen... I sobretot Josep i Maria contemplant amb tendresa l’Infant diví.
És l’Encarnació, el Misteri central de la nostra fe. No deixem de fer el
pessebre, encara que sigui amb pocs elements: és una ocasió per fomentar
l’enginy i la creativitat.
La portada del proper número és una creació expressa
per a Catalunya Cristiana de Cuca Canals, pintora i escriptora, que com a
guionista cinematogràfica va treballar amb Bigas Luna i fou guardonada pel
millor guió adaptat. Fa tres anys, arran d’una malaltia important, va decidir
tornar a Déu. En aquesta recerca allò que més l’ajuda és fer oracions
pictòriques. Es tracta d’invocacions breus: «En el nom del Pare...», «Glòria a
Déu a les altures», «ora pro nobis»... sobre suports senzills i quotidians:
paper de diari, o una raqueta, unes xancletes, o un biberó... Les escriu amb
traç curvilini inspirat en Joan Miró, amb un color i una vitalitat fora del
comú. És la manifestació del goig de viure. És pura poesia visual. És la
manifestació d’una fe alegre. És la fe del Nadal. |