El Primer Pla d’aquesta setmana el dediquem al pessebre, la representació del naixement de Jesús, que avui perviu amb transformacions enmig d’una societat secularitzada i sovint ignorant d’allò que celebra.

El pessebre tradicional, amb les muntanyes de suro, el riu de paper de plata o de vidre, els grapats de molsa fins i tot els arbres i les plantes és talment un bocí de creació a la llar o a la parròquia que és, pròpiament la casa de l’església, la llar de la comunitat. En un temps en què creix la sensibilitat per preservar la natura com a casa comuna, el paisatge proper del pessebre esdevé un recordatori temporal d’aquesta necessària sensibilització.

I el pessebre pot esdevenir talment un altar domèstic, un indret on la família es reuneix a admirar els petits detalls, a cantar nadales, a recitar poemes o a pregar. En les figuretes del pessebre hi ha un missatge per a totes les edats: els pastors, marginats del seu temps, però oberts als senyals del cel, el pescador atent al curs del riu de la vida, la noia que porta la gerra i el pa de l’eucaristia, els mags que són els savis que cerquen... I sobretot Josep i Maria contemplant amb tendresa l’Infant diví. És l’Encarnació, el Misteri central de la nostra fe. No deixem de fer el pessebre, encara que sigui amb pocs elements: és una ocasió per fomentar l’enginy i la creativitat.