OPINIÓ 
Qui jutja els jutges? Reflexió teològica
Dr. Ramon Prat i Pons, teòleg 10/09/2019

En les democràcies modernes els poders legislatiu i executiu són jutjats pel poder judicial. El poder judicial es jutja a si mateix, encara que sigui en diverses instàncies. Què hem de dir, però, quan hi ha una única instància que s’ha de jutjar a si mateixa?

La qualitat de la judicatura, aleshores, rau en la maduresa personal i en la consciència oberta o tancada, crítica o ingènua de cada magistrat. D’això l’acadèmia en diu jurisprudència. Tanmateix, atès que ningú no és neutral, sinó que la natura humana està condicionada pel respecte o duresa envers l’altre, per la flexibilitat o inflexibilitat, per la humilitat o l’arrogància, és bàsic que cada jutge, a banda del debat jurídic intern, escolti tres instàncies crítiques: l’opinió pública (les mirades sociològiques), la filosofia (les anàlisis des de la raó) i la teologia (la reflexió sobre Déu i les espiritualitats).

La crítica de l'opinió pública és diversa i, sovint contradictòria, però si el jutge escolta tothom i no solament els que coincideixen amb la seva ideologia, pot disposar d’uns elements valuosos per tal de prendre una decisió ponderada i assenyada.

La crítica independent dels filòsofs i de les ciències humanes és imprescindible, perquè planteja les preguntes de fons des de la raó, que poden ajudar el jutge a elaborar una resolució realista i madura.

La crítica de la teologia també és convenient, perquè denuncia els ídols de torn, que són productes de l’ésser humà i, doncs, també l’egolatria de creure que algú posseeix tota la veritat, que la  identifica amb la pròpia ideologia. Això ajuda a ser conscient dels propis límits, a no deixar-se pressionar pel poder establert (econòmic, polític, ideològic, religiós...), a no caure en el parany de l’arrogància i en el menyspreu dels que pensen diferent, etc.

Dit en positiu, la teologia pot ajudar el jutge a respectar la dignitat de l’ésser humà i, especialment dels més pobres i marginats, a acollir la llum i la força de la intuïció i de les vivències espirituals autèntiques, en vista a treballar sempre pel bé comú i amb humilitat. Altrament, el jutge pot vèncer però no convèncer i aleshores, pot imposar la seva decisió, però la història l’acabarà posant al seu lloc. En el cas del cristianisme, la contemplació de Jesucrist a la creu, condemnat pel poder judicial del seu temps, i que avui continua essent l’esperança de milions de dones i homes dels cinc continents, és una icona d’aquesta justícia restaurada. Val a dir, doncs, que aquesta visió inspirada en la reflexió teològica és bona per la justícia.

Per això, a la nostra societat hem de tenir un gran respecte pel dret i per la judicatura, però no podem renunciar a la crítica racional, ni a la denúncia... i això ens permet anunciar la força de la veritat per damunt de la veritat de la força.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET