EDITORIAL 
Vigència de Vidal i Barraquer
Redacció 27/11/2018

Estem culminant l’Any Cardenal Vidal i Barraquer en commemoració dels 150 anys del seu naixement a Cambrils i dels 75 anys de la seva mort exiliat a la cartoixa de Valsainte de Friburg (Suïssa). Però enguany, i el vinent també, se celebren aniversaris d’altres dates significatives de l’anomenat Cardenal de la Pau, com els 40 anys del retorn de les seves despulles o els 100 del seu nomenament com a arquebisbe de Tarragona. Cal no oblidar que ara en fa també cinquanta que el P. Miquel Batllori, amb la col·laboració de Víctor Manuel Arbeola i sota els auspicis editors de Montserrat, va començar un treball de recerca sobre els textos inèdits del cardenal que va cristal·litzar en l’edició de la magna obra Arxiu Vidal i Barraquer, Església i Estat durant la Segona República Espanyola 1931-1936. Per totes aquestes efemèrides i per la importància de la seva figura, el programa s’allargarà durant l’any 2019 amb activitats de tota mena dirigides a diferents públics.

Quina és la vigència de Francesc d’Assís Vidal i Barraquer? Mn. Manuel M. Fuentes, historiador i director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, sosté que fou un bisbe amb una gran capacitat negociadora amb la República (1931-1936), segurament fruit de la seva formació jurídica. Abans però de la Guerra Civil, el cardenal —d’acord amb la Doctrina Social de l’Església dels papes Lleó XIII i Pius XI— ja havia defensat la no-submissió de l’Església al poder civil. També va promoure i potenciar una pastoral molt més renovadora i europea (exercicis parroquials, fejocisme, etc.).

Els seus biògrafs avalen que Vidal i Barraquer sempre va actuar segons l’imperatiu de la seva consciència. Amb l’exili fins a la mort va ensenyar que la dignitat i la coherència comporten un preu. I va treballar per la pau, també a nivell internacional. Quan la guerra semblava ja totalment decidida envers els militars rebels, va recordar a Franco que fins i tot aquesta tenia regles: no es podia allargar innecessàriament i no podia sotmetre la població civil a una crueltat indiscriminada i sense mesura.

El Dr. Ramon Corts, en la Miscel·lània d’Homenatge al Cardenal Martínez Sistach, afirma que ja el 1928 Vidal i Barraquer distingia molt bé entre nació, nacionalitats i estat i ho feia per poder mantenir Catalunya dins Espanya conservant la seva identitat. No anava en contra de la monarquia, però es va tornar crític envers Alfons XIII perquè s’havia entregat a les mans de Primo de Rivera. Corts parla d’un catalanisme «pastoral» i «cultural» en el cardenal que rebutjava el cesaropapisme i l’espanyolització. I conclou que Francesc d’Assís Vidal i Barraquer podria ser considerat confessor de la fe i el primer en esperit d’aquell seu presbiteri martirial.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET