EDITORIAL 
Pactes i responsabilitats
Redacció 10/10/2017

Aquests dies la societat civil està fent esforços de mediació entre els governs d’Espanya i Catalunya per trobar una solució consensuada a la qüestió catalana. L’Església, en les seves diferents instàncies, també hi participa. No és fàcil i cal pregar perquè aquests esforços de diàleg i negociació arribin a bon terme.

L’innovador mestre de la recerca històrica a la Universitat de Barcelona Jaume Vicens i Vives, en el seu assaig Notícia de Catalunya, com en d’altres obres històriques, va analitzar científicament el pactisme entès com a concepte moral i jurídic, sorgit amb el feudalisme, que regulava les relacions entre les dues parts que establien el pacte feudal. Era un compromís entre dues parts lliures, basat en el respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment dels termes del pacte. El pactisme va adquirir una força extraordinària a Catalunya i esdevingué gradualment la base de les relacions de la monarquia catalanoaragonesa amb els seus súbdits. Alhora es va anar formant el mecanisme constitucional català, amb l’organització d’uns representants dels estaments en un cos, la cort general, única institució europea —juntament amb el posterior parlament anglès— que plantejà d’una manera eficaç i estable les relacions poder/ subjectes. En aquest procés l’Església no n’ha estat absent i hi ha contribuït des dels inicis amb institucions com la Sagrera (trenta passos d’immunitat al voltant de les esglésies) o la Pau i Treva de Déu (dies exempts de lluita que col·laboraren al progressiu procés de pacificació de la societat).

Avui la responsabilitat dels mitjans de comunicació social en la qüestió catalana és enorme. El conflicte ha obtingut a les xarxes socials un efecte multiplicador extraordinari: les imatges dels dies 1 i 3 d’octubre s’han divulgat arreu del món i han estat repetides fins a la sacietat. També hi ha hagut manipulació informativa en diferents mitjans a dreta i esquerra de fets no contrastats.

D’altra banda, el fet de desvelar o filtrar irresponsablement converses que busquen pactes pot produir que aquests s’avortin. És molt trist que alguns caiguin potser de bona fe o no tanta o en un excés de zel pacificador col·laboracionista d’una o altra tendència. I dol constatar que el conflicte no és d’ara i que alguns mitjans de comunicació l’han atiat: cal no oblidar el paper tòxic que han exercit reiteradament en els darrers quinze anys certes cadenes que estan en la ment de molts i que amb els seus programes i tertúlies no han deixat de mentir ni de promoure sistemàticament calúmnies contra els catalans i Catalunya. La vinculació d’algunes d’elles a l’Església ens ha perjudicat greument. Com va dir el cardenal Omella, recordant la clarividència de Joan XXIII, és hora que cessin aquests portaveus de calamitats.

Confiem que l’Església, fidel al que ha proposat i fet en el passat en defensa de la pau i de la justícia arreu del món (Pacem in terris) pugui contribuir també ara a la construcció del bé comú. I que cristians catalans, com a ciutadans ben informats, fem alçar les nostres veus en defensa també del bé comú possible.





Més notícies sobre EDITORIAL

Exigència de les arrels cristianes

Valentia missionera

Catalans ferits

Diàleg i drets










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET